Aquells que no he estimat,
Aquells que ni tan sols he conegut
Han de servar de mi la part més pura.
Vosaltres, solitaris, que direu el meu nom
I trobareu la pau llegint els meus poemes.
Per a vosaltres escric
Amb l’efusió d’un abraç de germà.
No m’estimeu per l’esforç que suposa.
Escriure per a vosaltres
Es como repetir-se lentament
Els versos d’un poema estimat.
Quan llegiu els meus llibres
Hi trobareu la vostra pròpia veu,
La buidor elemental del vostre viure
Que us omple les mans de vent.
No vulgueu penetrar-ne el sentit.
Isoleu-vos en íntims jardins
O en cambres silencioses
I pregueu amb les meves –les vostres-paraules
Meravellosamente vives i actuals.
Jo, llavors, en faré visible en totes les coses.
Miquel Martí i Pol.
No comments:
Post a Comment