Showing posts with label sant joan de vilatorrada jordi ies quercus lectura català. Show all posts
Showing posts with label sant joan de vilatorrada jordi ies quercus lectura català. Show all posts

Tuesday, April 17, 2007

Puedo escribir los versos más tristes esta noche (P. Neruda)

La Vanesa Pleguezuelos ens recita el poema Puedo escribir los versos más tristes esta noche, de Pablo Neruda.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir, por ejemplo: "La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos."

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

En las noches como esta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

Oir la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche esta estrellada y ella no está conmigo.

Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

Porque en noches como esta la tuve entre mis brazos,
mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque este sea el ultimo dolor que ella me causa,
y estos sean los ultimos versos que yo le escribo.




Aquells que no he estimat (Miquel Martí i Pol)

Alexandra Cosma ens recita Aquells que no he estimat, de Miquel Martí i Pol.


Aquells que no he estimat,
Aquells que ni tan sols he conegut
Han de servar de mi la part més pura.

Vosaltres, solitaris, que direu el meu nom
I trobareu la pau llegint els meus poemes.
Per a vosaltres escric
Amb l’efusió d’un abraç de germà.

No m’estimeu per l’esforç que suposa.
Escriure per a vosaltres
Es como repetir-se lentament
Els versos d’un poema estimat.

Quan llegiu els meus llibres
Hi trobareu la vostra pròpia veu,
La buidor elemental del vostre viure
Que us omple les mans de vent.

No vulgueu penetrar-ne el sentit.
Isoleu-vos en íntims jardins
O en cambres silencioses
I pregueu amb les meves –les vostres-paraules
Meravellosamente vives i actuals.

Jo, llavors, en faré visible en totes les coses.

Miquel Martí i Pol.